La islamització de l'Iran després de la conquesta àrab va ser possiblement més gran en els seus efectes que els canvis lingüístics. La religió iraniana anterior a aquesta època era el zoroastrisme, que es basava en la creença que hi havia una lluita eterna entre les forces del bé i del mal. El xiisme es va convertir en la religió nacional de l'Iran durant el segle XVI, moment en què els ulema van començar a tenir un paper important en la vida social i política de la societat. Quan l'aiatol·là Khomeini va liderar la revolució que va enderrocar el xa el 1979, va declarar que els ulemas eren necessaris per purificar l'Islam i aplicar les seves lleis. Com a república islàmica, l'Iran es guia pels principis de l'islam interpretats pels ulema. La majoria dels perses d'avui són musulmans xiïtes de la secta Ithna Ashari i s'adhereixen a les lleis i principis islàmics.

L'art persa es troba en una varietat de formes que van des de rajoles amb estampats complexos i inscripcions alcoràniques a les parets de les mesquites fins a manualitats, pintura en miniatura i cal·ligrafia. La poesia amb metre i rima ben definits és una forma d'art persa popular. La poesia persa sovint tracta interpretacions subjectives del passat i de vegades satiritza problemes socials com la desigualtat, la injustícia i la repressió.

Un tema religiós o filosòfic popular que s'expressa a la literatura persa és qesmet, o el destí. Els perses creuen que tot és inexplicableels fets són la voluntat de Déu, i que la majoria de les coses de la vida estan controlades pel destí més que pels humans. La naturalesa imprevisible de la vida s'utilitza de vegades per justificar la recerca del plaer.